En català, sisplau per ISABEL-CLARA SIMÓ AVUI 10-V-2006 En un recent viatge a Nova York vaig poder viure un fet esparverador: un conjunt de carrers del nord de Manhattan estan poblats pràcticament només per hispans, i la majoria d'aquests no saben parlar anglès. Alguns porten molts anys vivint-hi, però diuen que l'anglès és molt difícil i que en espanyol els entén tothom. No s'hi valen les excuses: tot i que són persones d'un perfil cultural molt baix, tot ésser humà té competència lingüística. Resignar-se d'antuvi a la marginalitat és una pèssima actitud de la qual un mateix és la primera víctima. A casa nostra, que no tenim una llengua aplaudida com l'anglès sinó una de menyspreada com el català, el problema en aquest sentit és més agut: hi ha qui hi viu des de fa una pila d'anys i que encara no s'ha molestat a dir ni tan sols "bon dia"! I si opines que això és dolent per al país però també dolent per als processos d'integració encara hi ha qui et renya i t'acusa d'inquisidor. Per aquest motiu és tan admirable la tasca que fa la Plataforma per la Llengua, que utilitza tots els mitjans possibles per incidir en la normalitat de la nostra llengua. Un dels àmbits on sembla que tenim totes les de perdre és el de l'etiquetatge. I per això la Plataforma ha fet i fa tantes campanyes, algunes amb un èxit espectacular. On més s'ha avançat, pel que fa a l'etiquetatge, és en les cerveses, després d'una insistent campanya dels amics de la Plataforma. Fins i tot sembla que Coca-cola escoltarà les lúcides raons d'aquest col·lectiu. Cada cop que una gran marca respecta la llengua del país on treballa, avancem un pas de gegant. Seria bo que ens hi fixéssim i hi col·laboréssim, oi que sí?