Ens permetem de publicar aquest interessant article perquè el plantejament de l'articulista lliga plenament amb l'esperit del Projecte Heptàgon Les situacions del català per JOAN TUDELA AVUI 27-II-2007 Hauríem de deixar de parlar de la situació del català i començar a parlar de les situacions del català. Que són set. Dites per ordre alfabètic: l'Alguer, Andorra, Catalunya, la Catalunya del Nord, la Franja , les Illes i el País Valencià. Aquesta és una idea ben productiva que Miquel Pueyo ens proposa a les pàgines de l'assaig de combat El fantasma de la mort del català , obra que presenta aquest vespre a Barcelona, a la Casa del Llibre. Parlar -sempre en plural- de les situacions té dos avantatges clars. L'un és que ens obliga a no perdre de vista el conjunt de la nostra fragmentada àrea lingüística. L'altre és que ens obliga, també, a tenir present que tant la vitalitat com l'estatut jurídic del català són diferents en cada tros de la nostra àrea idiomàtica. La conclusió de tot plegat hauria de ser la plena cooperació entre els set trossos de la nostra fragmentada àrea lingüística en matèria de llengua, cultura i comunicació. Certament, no és fàcil una entesa en aquest sentit entre els quatre Estats (Andorra, Espanya, França i Itàlia) i les quatre comunitats autònomes (l'Aragó, Catalunya, les Illes i el País Valencià) en què està dividida la llengua. És a dir, no és fàcil assolir una entesa equivalent al tractat d'unió de la llengua neerlandesa, signat entre els governs de Bèlgica i dels Països Baixos. Però el català necessita com l'aire que es respira la vertebració de tota l'àrea idiomàtica. Celebrem que l'escriptor Miquel Pueyo defensi amb claredat aquesta necessària vertebració en el terreny de les idees. Celebrarem encara més que el secretari de Política Lingüística, Miquel Pueyo, impulsi amb èxit aquesta vertebració en el terreny de la realitat.