Eivissa, petit bocí
per Isidor Marí
UC, Una ala sobre el mar (1978)
Ben pagesa i ben galana
sa cançó m'ha de sortir,
redoblada i coblejada
com solem fer per aquí.
Pes pujols i per sa plana
voldria que fes camí.
Tan fort com una campana
jo la faré retrunyir,
i es qui té s'orella sana,
que escolti i podrà sentir
que ja fa temps que en tenc gana
i avui us ho venc a dir:
Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.
Que som terra catalana
ja es ben fàcil d'advertir
llevat que un tengui lleganyes
o cervell de ratolí.
Sa llengua mos agermana,
sa història no pot mentir:
som néts d'aquells que arribaren
l'any mil dos-cents trenta cinc
amb el comte Nuno Sanç
i amb Guillem de Montgrí.
Es vuit d'agost comandaren
i es moros es van rendir.
Sa derrota musulmana
en festa es va convertir
i avui és sa berenada
que fes as puig des molins.
Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.
Va florir i ara ja grana
i arriba es temps de collir
i enc que bufin tramuntanes
tot comença a reverdir:
sa memòria i ses solanes,
ses faixes i es vells amics.
Basta que mos separaren
que molt més mos hem d'unir:
com es grans d'una magrana
que no ens puguin despartir.
Entre germans ningú mana:
no ens podem desavenir.
Sa feina no serà vana
si arribam a aconseguir
sa llibertat sobirana
que un dia vàrem tenir
i es drets que junts defensàrem
lluitant contra Felip V.