La xarxa
per ENRIC CIRICIAra diuen que els polítics sovint actuen més pels efectes del coneixement del resultat de les enquestes ciutadanes que no pas per criteris de bé públic o institucionals. Potser sigui així, encara que jo penso que els criteris dels que ocupen àrees de poder deuen barrejar tots dos interessos: els personals i també els col·lectius. Segurament ara que la informació és molt més ràpida i àmplia, els canvis de posició política també deuen ser més freqüents i tenen més extensió. Molt abans, segurament la influència mútua entre administrats i administradors passava per una minoria entesa i influent. Ara la cosa està més popularitzada i ha esdevingut més determinant per la opinió de la gent, més o menys informada, de manera immediata i extensa. També segurament més perifèrica, superficial. Els moviments polítics o socials tardaven més a arribar al gran públic. Així, doncs, un Prat de la Riba podia establir unes institucions mancomunades amb el consens de menys persones i potser sense tanta pressa per acontentar una opinió pública que exigís immediatesa. I, ens agradi o no, el nou paradigma de respostes ràpides és el camp que ara i més endavant serà necessari trepitjar.
Què cal fer, doncs, per influir en la nostra ciutadania davant unes organitzacions públiques molt fortes, amb gran poder, que estan influïdes per les anàlisis sociològiques derivades dels sondejos? Que obliguen a prendre mesures immediates sense poder fer una ponderació pausada, objectiva i convenient per a la vida de la societat a mitjà o llarg termini. A més, els mitjans de comunicació en mans de grans grups, influïts o controlats per organitzacions polítiques, arrabassen moltes vegades el lliure discerniment del ciutadà. I com compensar aquesta realitat amb poques armes col·lectives de nivell públic com poden disposar els poders de nivell estatal?
Podríem entrar en un estat de desànim en veure que, com sembla, tenim dificultats per arribar a posseir una força similar als estats. No tenim massa futur, podríem pensar. I realment si no trobem els mecanismes per a superar-nos i poder eludir una realitat palpable, el nostre futur com a comunitat cultural àmplia és molt negre.
Hi ha un camí que pot compensar amb escreix les dificultats. És l'enorme capital humà que impregna la gran quantitat d'associacions de l'àmplia àrea que abasta la nostra cultura. L'immens teixit associatiu de les nostres contrades és opinió pública i és decisivament influent sobre la gent que s'interessa per quelcom. És cert que el competidor mediàtic té molta força, però més en té una xarxa de grups que viuen el dia a dia del seu poble. Fem, doncs, xarxa i col·laboració entre uns i altres fins al més petit racó. Uns i altres obtindran sense adonar-se'n una consciència col·lectiva popular i també sense explicitar-ho faran pressió sobre una opinió pública. Que serà tinguda en compte per qui llegeixi enquestes, que, per tant, es veurà obligat a respectar els criteris d'un ampli espai com el que proposa Heptàgon per a tota la comunitat cultural. Fer xarxa, pensem, és un camí potent.